Què t'han fet, pobre cedre blau, fill predilecte i amic fidel del nostre poble!
T'han salvat de la forca però t'han acabat amputant gairebé totes les branques!
Damunt del verd que llueix brillant en aquesta tardor plujosa, sembles un espanta ocells gegantí, que intenta aguantar-se dempeus, sense massa encert ni gràcia.
T'havia costat 42 anys arribar a ser el més majestuós i bonic de la plaça i ara t'has convertit en el més escardalenc del passeig.
la gent, nostàlgica i també encuriosida, et visita en la teva nova llar per saber de la teva sort. Se t'apropen amb la il·lusió de retrobar un vell amic, i s'allunyen després de veure't, tristos, vençuts.
No sé si viuràs, si arrelaràs lluny de la teva naixença, si les teves branques rebrotaran a la primavera i si els ocells tornaran a fer niu enmig dels teus braços.
Però ara mateix, sol i despullat al bell mig del prat, ets com un animaló ferit i desemparat davant l'hivern.
Et miro i m'entristeix el teu destí i se m'acut, com si fos una premonició, que quin serà també el destí del nostre poble, la Capital de la Boira.
Sí, Assumpta, tens raó, el teu escrit elegíac està molt bé, però jo sóc optimísta i crec que el cedre blau se'n sortirà, que arrelarà i creixerà de nou en aquest magnífic lloc on és ara. Pensa que pitjor li hagués anat si l'haguessin tallat.
ResponderEliminarVaig anar amb la Isabel i els néts a veure'l i ens va agradar molt l'indret on l'han replantat. Si el cedre viu, quan li hagin retirat els quatre tirants, farà molt de goig.
Enhorabona pel blog Assumpta. Penso que hi ha molta poesia en aquest escrit. Sempre està bé advertit del perill de desintegrar la natura ;)
ResponderEliminarBen cert Assumpta, em sembla que, tots els manlleuencs quan passem per la nova llar del cedre, ens entristeix veure'l així. Esperem que sobrevisqui a aquest canvi.
ResponderEliminar