Tot i que ja feia temps que ho sospitava, avui, per fi, n'he tingut la certesa.
Ha set aquest matí, poc abans de les 8. Mentre passejava pels jardins que voregen el cementiri amb la meva gossa, he tingut la sensació que algú em seguia.  No acostumo a tenir por i menys en un lloc públic a una hora que, encara que fosqueja, ja es de dia. La Tundra, la meva gossa, anava a la seva bola i no s'adonava de res (tot sovint em pregunto que faria en el cas que algú m'ataqués). He apressat una mica la marxa sense mirar enrere per guanyar temps i posar distància però no m'ha servit de res. M'han atrapat. (de fet jo anava a peu i ells en cotxe)  M'han mirat de dalt a baix, gairebé com si fos una delinqüent, han comprovat que la Tundra anés lligada i finalment, tot airosos, sense ni tan sols desitjar-me un bon dia, han continuat el seu camí, buscant una presa més fàcil, una presa que, tal vegada moguda per un sentiment de llibertat, hagués deslligat un momentet el seu gos perquè jugués una estona.
Una vegada més ( i ja en fa unes quantes) m'he sentit estranya, gairebé com forestera al meu propi poble.M'ha semblat que estava fent una malifeta, que si tenir un gos sembla ser que ja és un greuge, no parlem de passejar-lo.
Estic d'acord en certes normes que son necessàries per una bona convivència, com  portar-los lligats dins de la ciutat i, per suposat, recollir-ne els excrements, però d'això a que se'ns vigili i segueixi com si fóssim malfactors, hi ha un bon tros, un tros que cada dia és fa més absurd i més gran. Des de quan la nostra cultura ha repudiat els gossos? On els podem portar si només hi ha un espai per ells a l'altra banda de la ciutat? Per què ens controlen fins i tot a les afores, on només hi ha camps? Què potser les arques municipals, s han d'omplir amb aquests tipus de multes? Quin serà llavors el proper pas: una multa per cada lladruc?
Sempre m'havien dit que entre el blanc i el negre existia el gris. A la Capital de la Boira, el gris s'ha exhaurit.